3 anys després...........torne a escriure

Doncs bé, tres anys han pasat desde que no havia escrit al blog. Un blog es un instrument per a mantindre-ho viu, amb actualitzacions permanents, en aquests tres ultims anys no he tingut la necesitat d'escriure, i ara si la tinc. I ho vaig a fer en català, el idioma en el que pense i el idiome que escolte amb nostàlgia quan ma mare hem parla per telèfon una vegada a la setmana. Torne a estar fora del meu poble i la meua gent, aquesta vegada estic més lluny que quan hi vivia a Amsteram, aquesta volta fa quasi dos mesos vaig començar a fer un voluntariat internacional a una ïlla del Carib, mes avant, aniré descobrint-la. 

Com vos dic, tal volta el estar llunyà de la gent que vols es fa pensar que la millor forma de aflorar els sentiments es escriure-los, ja que no lil's pots contar a ningú, només a tu mateix, i aquesta es una forma de contar-me-los. Duc dos mesos fora i trobe molt en falta a la meua familia, pare, mare, iaies, tios, nebots, mascotes (Noah i Bob), amics del poble, amics que hi estan fora, inclús trobe en falta a aquells coneguts que quan pases pel carrer es saluden encara que no es conegen molt, només perquè saben qui eres, tot això ho trobe a faltar, perquè on visc no ho tinc. 

Quan estas fora es dones conter realment qui tens al costat...........i també a qui no. La vida pasa, cada persona té els seus problemes, les seues històries, però sempre hi han persones que trauen un minut per saber de tu, jo intente fer-ho en totes aquelles persones que mes vullc i posiblement hem deixaré alguna, però crec que en qui estime, senc la necessitat de parlar de volta en quan i avui es molt fàcil, amb les tecnologies que també hi arriven a un país del tercer món com aquest on visc. 

Quan vius fora, tens la oportunitat de començar de 0 i poser ser aquella que vols ser o que necessites ser de nou. A mi està pasant-me açò, el poble sempre es el mateix, quan estic allí tinc la sensació de voler quedar-me i voler pirar-me al mateix temps. Es extrany, perquè així, en aquesta sensació mai s'hi troba el lloc adeqüat per viure. El que tinc que clar es que ací on estic no viure per a sempre, però m'agradaria deixar bons amics per a quan torne, que de segur vindre molt a sovint.