1. EL VIATJE: DESTí AMSTERDAM
El dimecres 29 de setembre de 2010, dia de la Vaga General a tota Espanya, Isma i jo partirem a les 14:00 camí cap a Amsterdam, primera parada Canfranc, en el Pirineu Aragonés. Després de 6 hores i mitja conduint, arribarem a Campfranc per acampar allí i partir quan sortira el sol. La historia es que Isma en va dir la nit de antes que anavem a dormir en la plaça del poble baix de la bandera republicana que hi havia. Jo pensab
a que era una conya clar, es Isma!!!!!!!!!!. Però m'ho dia enserio.....i allí vam dormir, ya podiem dir que estavem fora d' Espanya. Canfranc es un xicotet poble del Pirineu Central que fa frontera en França. Desde sempre ha sigut un municipi estratègic per a l'entrada e eixida de mercaderies cap a tota Europa, bé per el tunel de Somport o be vía ferroviaria, siguent l'Estació de Ferrocarril el seu monument mes representatiu. Aquesta estació es històrica, per ací circulava el "Oro nazi" en la Segona Guerra Mundial y també pasaba el Ferrocarril Internacional, fins que en 1970 van deixar de circular ferrocarrils per aquesta degut a un accident ferroviari ixe mateix any. La Estació està per rehabilitar, però una construcció antiga monumental alçada al mig dels Pirineus, increíble, la veritat.
a que era una conya clar, es Isma!!!!!!!!!!. Però m'ho dia enserio.....i allí vam dormir, ya podiem dir que estavem fora d' Espanya. Canfranc es un xicotet poble del Pirineu Central que fa frontera en França. Desde sempre ha sigut un municipi estratègic per a l'entrada e eixida de mercaderies cap a tota Europa, bé per el tunel de Somport o be vía ferroviaria, siguent l'Estació de Ferrocarril el seu monument mes representatiu. Aquesta estació es històrica, per ací circulava el "Oro nazi" en la Segona Guerra Mundial y també pasaba el Ferrocarril Internacional, fins que en 1970 van deixar de circular ferrocarrils per aquesta degut a un accident ferroviari ixe mateix any. La Estació està per rehabilitar, però una construcció antiga monumental alçada al mig dels Pirineus, increíble, la veritat. 
Després de visitar la Estació partirem cap a França, per vore hasta on podiem arribar. La veritat que va ser el dia mes dur, vam conduïr unes 12 hores. Massa hores de cotxe per un sols dia!. Però França es molt gran...... i teniem que anar per carreteres nacionals, per evitar els peatjes, que en França son molt cars. Cal remarcar que tampoc duiem GPS, només un mapa de carreteres europeu que vam comprar ixe mateix matí a una gasolinera de Canfranc. Això i el sentit de l'orientació de Isma, jeje. Pintava divertit. La travesía per França va estar be, van ser moltes hores, però a una velocitat no molt alta, i creuan molts pobles. Per això vam tardar, però, la veritat que jo preferixc disfrutar dels paissatjes que es imposible vore quan circules per autopistes. El objectiu d'aquell dia, era arrivar fins Versalles, pero pronte vam descartar aquesta opció, perque conforme pasaven les hores ens donavem conter que estava massa llunt, i que el que fariem, seria conduir cap a dalt fins cansarse sense tindre clar o paravem, la veritat ens donava igual, duiem menjar, la tenda, per cuinar, de tot. Vam pasar per pobles realment bonics, però la veritat no recorde el nom de cap d'ells. La anecdota de la jornada va ser el alto que ens va fer la Policia de Aduanes francesa, ens va para quan conduia Isma per una autovia i jo anava dormint, per la vesprà. Primer de tot, ens van preguntar d'on erem, en perfecte castellà dos d'ells, on anavem i si duiem 50.000 € per declarlos, jejeje, 50.000€!!!!!!!!!!!!! Quina passada, ojalà els tinguera per poder declar-los!!!!!. Pense que duia 30 euros a la butxaca, i el Isma no molt mes. Després d'això ens preguntares si duiem tabaco, begudes, joies, i per supost, droga!!!!!. Vam dir que no. Però, no es fiaren i vam començar a traure maletes i maletes i caixes, i va registrar unes quantes aleatoriament, sense trobar res d'interés. Al mateix temps, un dels tres policies estava registrant el cotxe, i al obrir la guantera, bualà, heeeeeeeeeerba!!!!!. Touché. Ve cap a nosaltres, i ens pregunta que que era açò (el grinch i la caixeta redona de Bob Marley on dins anava la marihuana)?. Pasarem i ferem com si no haguerem escoltat res. Però va tornar a preguntar que si era nostre, i ja vam dir que si. Finalment, després de furgar, va poder obrir la caixeta, va vore la herba i va dir que si era nostra. Li vam dir que si, i Isma li va dir, que anavem a Bélgica, que allí era legal i que només estavem duent-la, jeje, menuda trola. No va colar, però res, pa quatre porros que teniem, no anaven a cridar a la gendarmerie, ho van tirar davant de isma i xafar en gespa i prou. Ens vam ahorrar la multa!!!!!!!!. El pitjor i mes sorprenent es que es quedaren el "grinch" i la caixeta on la guardavem perque eren objectes que incitaven a fumar, es sorprenent, que a França no pugues dur cap objecte en fulles de marihuana, dubte d'açó que ens va dir la poli, però si es deveres, es una mostr
a mes de la poca llibertat que hi existeix a la França de Sarkozy a dia de hui.
a mes de la poca llibertat que hi existeix a la França de Sarkozy a dia de hui.Finalment, ixe dia, després d'una llarga estancia per França, creuanla de Sud a Nord per la part Oest, pararem a dormir en un poble casi arrivant a Paris al costat d'un cementeri. Ni siquiera recorde el seu nom, només que era tranquil, oscur i gelat. Pareixia un poble sense vida a ixes hores de la nit.
Ja el divendres al despertar, partirem cap a Bruixes, conduint unes cinc hores mes per deixar arrere La France. Passanrem per l'Oest de Paris, seguint un troç els camps , pobles i ciutats que banya el riu Sena. De ca
mí, ens vam trobar en un poble en encant, Pont dels Archs, poble amb una arquitectura particular, amb cases i construccions de madera i pedra, vertaderament peculiar. Després d'allí, ja ens quedava molt poc per arrivar a Lille, última ciutat important abans de finalitzar la llarga travesia per França i entrar en Bèlguica i dirigir-nos camí cap a Bruixes. Aquesta volta anavem a dormir en un camping que Marijose ens va buscar, només teniem que trobarlo. Arrivarem a Bruixes i primer de tot, tocava cervesseta belga a un bar i després tractar de buscar el camping. No vam tindre massa problemes per trobarlo, arrivarem s'instalarem i vam anar a passar la vesprà al centre de Brui
xes, per visitar aquesta encantadora ciutat belga, que combina modernitat en edificis i plaçes que podrien ser de la edat mitjana. Pasarem tota la vesprà allí, no va ser molt bona, perque ixe dia, va ploure moltísim i no vam poder gaudir de aquella ciutat encantadora. A la arrivada a
l camping, la tenda estava plena d'aigua per dins, i Isma va proposar que posarem la tenda de baix d'algun sostre cubert, perque no ens entrara mes aigua, i la vam colocar baix dels rentaors de plats, prop a les duxes i banys, l'unic lloc del camping en el que no podiem banyar-se. Vam acertar en la decisió montant la nostra xicoteta base a aquell lloc.
mí, ens vam trobar en un poble en encant, Pont dels Archs, poble amb una arquitectura particular, amb cases i construccions de madera i pedra, vertaderament peculiar. Després d'allí, ja ens quedava molt poc per arrivar a Lille, última ciutat important abans de finalitzar la llarga travesia per França i entrar en Bèlguica i dirigir-nos camí cap a Bruixes. Aquesta volta anavem a dormir en un camping que Marijose ens va buscar, només teniem que trobarlo. Arrivarem a Bruixes i primer de tot, tocava cervesseta belga a un bar i després tractar de buscar el camping. No vam tindre massa problemes per trobarlo, arrivarem s'instalarem i vam anar a passar la vesprà al centre de Brui
xes, per visitar aquesta encantadora ciutat belga, que combina modernitat en edificis i plaçes que podrien ser de la edat mitjana. Pasarem tota la vesprà allí, no va ser molt bona, perque ixe dia, va ploure moltísim i no vam poder gaudir de aquella ciutat encantadora. A la arrivada a
l camping, la tenda estava plena d'aigua per dins, i Isma va proposar que posarem la tenda de baix d'algun sostre cubert, perque no ens entrara mes aigua, i la vam colocar baix dels rentaors de plats, prop a les duxes i banys, l'unic lloc del camping en el que no podiem banyar-se. Vam acertar en la decisió montant la nostra xicoteta base a aquell lloc. 
Per fi, va arrivar el dissabte, dia en que haviem planificat l'arrivada a Amsterdam, per quedar-se també a un camping, Isma ixa nit i jo un altra mes, perque tenia que entrar a ma casa dilluns. Per el matí arrivarem a Amsterdam, també vam trobar fàcilment el camping, menudes màquines, haviem arrivat sense perdremos, sense GPS i tirant de mapa. La entrada triomfal a Amsterdam la va fer Isma, conduïa ell, jo vaig 
fer un porro i el vam fumar al entrar a Holanda i poc després, vaig perdre els dos porros de costo que ens quedavem. Però ja estavem en Amsterdam, no era problema no tindre per fumar, jeje. El dia va ser divertit, en Amsterdam i en Isma, es imposible pasar-ho mal. Alquilarem dos bicis i aniguerem al centre per recorrer els carrers de la ciutat i també els "coffes". Anarem al Bob però només poden entrar els que hi han allotjats, i en la vesprà vaig cambiar els plans a Isma unes quant
es voltes, jeje. Jo crec que vam recorrer prou coses del centre en bici, però es imposible saber-ho, no sabria tornar a arribar. Al tornar al camping, ja de nit, ens perguerem i van estar unes dos hores en la bici fins arrivar al camping. Ja diumenge Isma sen va anar cap a Mastricht i jo em vaig quedar en la caseta de madera del camping, esperant que ixquera el sol per poder conèixer la nova casa, el nou treball i els nous companys de treball.
fer un porro i el vam fumar al entrar a Holanda i poc després, vaig perdre els dos porros de costo que ens quedavem. Però ja estavem en Amsterdam, no era problema no tindre per fumar, jeje. El dia va ser divertit, en Amsterdam i en Isma, es imposible pasar-ho mal. Alquilarem dos bicis i aniguerem al centre per recorrer els carrers de la ciutat i també els "coffes". Anarem al Bob però només poden entrar els que hi han allotjats, i en la vesprà vaig cambiar els plans a Isma unes quant
es voltes, jeje. Jo crec que vam recorrer prou coses del centre en bici, però es imposible saber-ho, no sabria tornar a arribar. Al tornar al camping, ja de nit, ens perguerem i van estar unes dos hores en la bici fins arrivar al camping. Ja diumenge Isma sen va anar cap a Mastricht i jo em vaig quedar en la caseta de madera del camping, esperant que ixquera el sol per poder conèixer la nova casa, el nou treball i els nous companys de treball.
