dijous, 28 de gener del 2010

Escenes en un aeroport

El dimecres va donar la casualitat que vaig estar dos vegades en el aeroport d' Alacant. Vaig anar a esperar a 2 amigues que arrivaben a la ciutat a hores diferents, una per el matí i un altra per la vesprà.
El que volia contar jo hui es el que vaig observar a ixe escenari, concretament a la porta de exida de pasatjers, on sempre hi ha gent esperant que algú torne i on sempre hi ha gent que torna (dona igual l'hora del dia i el dia de la semana).
La situació uns moments abans de que arrive un avió de qualsevol lloc del món es torna graciosa. El familiars, amics, coneguts, representants d'agències de viatges o simplement persones que esperen a algú fan guardia davant la pantalleta que indica l'hora d'arrivada del avió i si arriva a l' hora prevista o sa retrasat. Després de comprobar que el avió esperat arriva a l'hora prevista ja es pot agafar lloc per a veure començar la funció. La gent espera darrere una cinta, com si esperara la ixida d'algún famós que va a actuar i mira impacient per la part de baix de la porta (que normalment té un color transparent i fa la funció de teló de teatre) a vore si ja ix o no ix el familiar o la persona que espera. Es pasen moments d'impaciència i nerviosisme. I la porta s'obri i comença a ixir gent....

Per aquella porta apareixen tota clase de personatges de tots els països i clases socials. Observant aquella gent que ixia mentre esperava a les meues amigues van pasar per la porta infinitats de perfils de persones i cadascun presentava un comportament diferent, cosa que ens pot donar una idea aproximada de la finalitat i el perquè del seu viatge. Un home de negocis parlant per el mòvil en cara d'estressat, en equipatge de mà i normalment vestit en traje i corbata i que camina molt de pressa (per aixó es el primer en ixir sempre); Un xic i una xica que potser tornen de viatge de nupcies perque el home o la dona van carregats de souvenirs o d'alguna pessa de roba del país on han estat, potser siga un barret típic, estrangers que venen del seu país per a vore a la familia durant un temps i altres que venen per quedar-se, igual que també els estrangers de països del nord d'Europa que normalment apareixen en grans paquets amb els palos de golf, i en definitiva, apareixen cantitat de personatges per a tots els gustos.
L'escena graciosa (o al menys a mi em va fer gracia ixe dia) es produix al observar les cares de cadascún d'ells al pasar per la porta de l'aeroport. Ja em parlta del empresari estressat, pero també hi ha gent que al pasar per la porta es sent com si estaguera xafant l'alfombra roja dels Oscars, es el seu moment de gloria, tota la gent està espectant (perque normalment la gent que espera està espectant esperant l'arrivada del seu familiar o amic) i de moment s'obri la porta i saluda a tot el món, alça la vista, busca en la mirada i apareix el familiar o amic que espera la seua arrivada. Hi han altres, que per fer-se un poc més de notar (normalment quan arriven un grup d'amics d'algun viatge de oci) fan alguna tonteria per demostrar a tots que s'ho han pasat molt be i que el seu viatge a sigut una festa. Per altra banda, la part negativa, es que també ens encontrem persones solitàries, que no els espera ningú, que pasen per la porta, alçen la vista (nosé si sabien o no que no anava a estar ningú esperant-los), busque en la mirada, tornen a buscar i no troben res. Ningú els espera, bueno sí una filera de taxis que hi ha al carrer destinats a atendre a totes aquelles persones que es queden sense companyia quan tornen d'algún viatge. I bé, si lligiu esta columna i alguna vegada paseu per el aeoroport per esperar algú voreu com aquestes escenes i moltes més es produixen, i les observareu en un somriure en la cara que farà mes curta l'espera.