Desde fa algun anys ha surgit el moviment Slow, en contrapartida i com a protesta al estil de vida que normalment els habitants del països desenvolupats duguem cada dia: vida en velocitat. El treball, la familia, els amics, els compromisos, els estudis i un miler de factors mes ens fan viure la vida en pressa, tenim lasensació que arrivem sempre tard, que sempre podem millorar i s'ens fa tard per a fer-ho, que pasen els anys rapidament. Tot el que ens rodeja pasa massa ràpid, avui, i sobretot a les ciutats, tot està preparat per a que les persones no pergam ni un minut del nostre valiós temps. Hi 
han estudis sobre gestió del temps, que compara el temps perdut en diners perduts, hi han restaurants de menjar ràpid, multitud de transports publics com el AVE que busquen ahorrar temps, centres comercials per a que pugam menjar, comprar i divertir-nos semse anar d'un lloc a un altre, les tendes de moda ens presenten la nova temporada d'hivern quan encara anem en manega curta, ens venen loteria de Nadal en agost, el món no para la seua activitat les 24 hores del dia els 365 dies del any, i en definitiva, tot avui en dia està pensat per a que les persones no pergam temps de la nostra meravellosa i accelerada vida.
han estudis sobre gestió del temps, que compara el temps perdut en diners perduts, hi han restaurants de menjar ràpid, multitud de transports publics com el AVE que busquen ahorrar temps, centres comercials per a que pugam menjar, comprar i divertir-nos semse anar d'un lloc a un altre, les tendes de moda ens presenten la nova temporada d'hivern quan encara anem en manega curta, ens venen loteria de Nadal en agost, el món no para la seua activitat les 24 hores del dia els 365 dies del any, i en definitiva, tot avui en dia està pensat per a que les persones no pergam temps de la nostra meravellosa i accelerada vida. Aquest pensament i l'acceptació d'aquest estil de vida ens aboca a l'insatisfacció personal, ens condueix al estrés, ens causa problemes d'obessitat, hi han persones que patixem el Síndrome de la felicitat aplaçada, que consiteix en la profunda angoixa que experimenten les persones que no disposen del temps necessari per complir totes les seues obligacions diaries i posposen qualsevol experiencia gratificant per a un moment futur que mai arrivarà. I el que es mes important, no ens permet disfrutar del que pasa al nostre voltant cada dia. De vegades passa tot tant ràpid que hasta ens costa esforç recordar que coses em fet en el passat, en qui em estat, on hem anat, etc. Hui mes que mai, el individu modern viu en una constant carrera d'obstacles en la que controlar el cronometre fins l'ultima milèsima forma part de la seua existencia.
Avui vaig a parlarvos un poc del moviment Slow, jo no el coneixia, per aixó em pareix interessant explicarvos de que va.
En el seu dia, Ghandi ja va dir la frase "en la vida hay algo más importante que incrementar su velocidad", en realitat Ghandi va ser el primer que va reivindicar que en la vida tot ocorria massa de pressa. El moviment Slow proposa aparcar la pressa i disfrutar de cada minut. Per aquesta raó reivindica una nova escala de valors, basats en treballar per a viure i no al contrari. L'essencia es ser capaços de pensar que "no hi ha que arrivar primer, sino que hi ha que saber arrivar be".
El movime
nt Slow, naix en 1989, de la mà del periodista Carlo Petrini, indignat per contemplar un restaurant fast food en la Plaça d'Espanya d'Italia. A partir d'aquest moment, va naixer el moviment de defensar el menjar tradicional frente a l'imperi del menjar ràpid. La reivindicació per la "Slow Food" va ser la primera en produirse, però a partir d'aquest moment van surgir numeroses variants com les "Slow Cities", "Slow Schools" (no preocupa el timbre d'eixida, sino que alumne aprenga la lliçó) o el "Slow sex" (els anomenats jocs preliminars abans del acte sexual).
nt Slow, naix en 1989, de la mà del periodista Carlo Petrini, indignat per contemplar un restaurant fast food en la Plaça d'Espanya d'Italia. A partir d'aquest moment, va naixer el moviment de defensar el menjar tradicional frente a l'imperi del menjar ràpid. La reivindicació per la "Slow Food" va ser la primera en produirse, però a partir d'aquest moment van surgir numeroses variants com les "Slow Cities", "Slow Schools" (no preocupa el timbre d'eixida, sino que alumne aprenga la lliçó) o el "Slow sex" (els anomenats jocs preliminars abans del acte sexual). En les Slow Cities les persones gaudeixen de la naturalessa que els rodeja i poden menjar i conversar al mateix temps. En elles no hi ha lloc per a la pressa, al mateix temps que tracten de concienciar als seus habitants d'adoptar una conciència mes humana, menys tecnològica i que es preocupe per la biodiversitat. Hi han ciutats d' Italia, Brasil, Australia i Japó entre altres països que han adoptat aquesta filosofia Slow.
El moviment Slow, ens fa plantejar preguntes com ¿realment es necessari viure tan accelerats? ¿disfrutem de nosaltres i de tot el que pasa al nostre voltant? ¿perquè tenim que copiar el estil de vida americana quan tenim un estil de vida que no té res que envejar a cap altre? ¿es tan important viure per guanyar diners i asegurar-se un futur que cada vegada està mes en l'aire? ¿perquè no deixar que la vida siga la que ens marque el seu propi ritme?.
La lentitud com a filosofia, aquesta es la base, recuperar valors tradicionals, viure sense estrés ni pendents del rellotge, en definitiva viure el present i aparcar el futur. I recordeu.............. com diuen al Marroc "la prisa mata amigo".
Si voleu poder llegir el llibre "In prise of slow" de Carl Honoré, que parla sobre els valors que tracta de transmitir aquest moviment