Difícil setmana

En la primera setmana en Amsterdam, o millor, Amstelveen, ciutat residencial pegada al sud d'Amsterdam, de uns 70.000 habitants i que té com a major atractiu el Museu Cobra d'Art Modern, el Amstel Park, el Amsterdamse Bos i poc més. Nosé si per sort o per desgràcia jo visc a vil.la universitària, pareguda a una urbanització ambs blocs de pisos en el que només viuen estudiants de totes les nacionalitats. Sona bé, però no es el que pareix, al menys en el meu cas. Jo visc al edicifi anomenat "Prision", es el mes vell, el pròxim que van a derribar per construir altre nou i el més económic. També es al que fan mes festes, quasi sempre a la quarta planta, jo dorc a la primera. Els meus companys de planta no son massa agradables, o a lo millor soc jo el que no ho soc, la veritat, que tampoc estic mai a casa, dine 3 vegades al curro i casi mai sope en casa, aixina que es dificil fer amistats a la meua planta. Altre inconvenient es la xicoteta cuina que compartim 12 persones, sense taula. No es pot estar allí, aixina que cadascú s'en entra a la habitació per menjar, menos jo, que menje sempre allí. La veritat que no m'agrada. Però es "lo que hay".

Una curiositat que vos vuic contar, es que el primer dia que vaig arrivar a Amsterdam, era dilluns, el primer del mes, i a les 12:00 del migdia, vaig escoltar les sirenes de guerra. S'escoltaven clares, perfectes. I van sonar durant mes o menys cinc minuts. Vaig preguntar i em contaren que cada primer dilluns del mes, proven les sirenes de guerra, no sé molt be per a que, però les proven.

I bé, va arrivar l'hora de anar al curro el meu primer dia. Molt bona impresió, en els companys, coordinaor, lloc de treball i funcionament del centre. En aquesta foto podeu vore el centre. El pijor, que aprendre poc anglés en aquest any. O no.